CStrangers on a train
Chapter 8
Uns quants mesos després, al Desembre, en Guy es va començar a la seva nova oficina a Nova York. No rebia ofertes de cap altres empreses i pensava que la seva possible implicació per l’assassinat de la Míriam havia allunyat a la gent d’ell. Un home necessitava sentir-se pur per poder dibuixar mapes i en Guy es sentia brut, preocupat.
Estava dibuixant els plànols de la casa que ell i l’Anne aniràn a viure després del seu casament quan va sonar el telèfon:
- Hola Guy, sóc en Bruno.
Sense dir res en Gay va penjar el telèfon però va tornar a sonar.
- Et vull veure va dir en Bruno.
- No va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella mateixa nit van sortir del pis amb l’Anne i va veure en Bruno a la foscor i va agafar la mà de l’Anne intentant mantenir la calma.
- Hola Guy va dir en Bruno, va mirar l’Anne amb una cara d’interès, com si se li fes estrany veure en Gay amb una dona.
En Bruna va dir que havien de marxar ràpidament i va agafar la ma de l’Anne i se la va endur ràpidament.
- Guy jo només vull.., va dir en Bruno.
L’Anne li va preguntar a en Guy qui era.
En Guy va dir: - Un conegut, vol feina, no es res.
Després en Guy es va anar demanant que volia en Bruno, perquè era allà, aquesta pregunta el va tenir intrigat i preocupat una llarga estona.
Un matí de Gener en Bruno va aparèixer al costat d’en Guy i li va dir que anessin a prendre alguna cosa.
En Guy va dir: No.
- Si va dir en Bruno, perquè tens tanta por?
En Guy va dir: - De res, a cas faig cara a espantat? ( truca la policia, ara s’hauria de trucar a la policia va pensar en Guy.
Aleshores, pren alguna cosa amb mi va dir en Bruno.
En Gay va acceptar i van anar a un bar.
- Perquè no em parles sobre l’Anne va dir en Bruno. Aquesta noia que estaves, ho sé tot sobre ella.
- Aquesta es l’última trobada que fem, ho explicaré tot a la policia va dir en Guy.
- Perquè no ho vas fer l’any passat Guy?, els i diré que em vas pagar perquè ho fes i que vas marxar a Mèxic quan ho vaig fer, em creuran a mi, va dir en Bruno.
- En Guy sabia que això era veritat. Hi haig d’anar va dir.
- Espera va dir en Bruno. Has de matar el meu pare.
- En Guy va mirar als ulls d’en Bruno, era una mirada boja de nen. En Guy sentia que no podia fer res. - Aniré a la policia si no mates el meu pare. Després va marxar del bar.
Durant les següents dues setmanes en Guy veia cada nit quan deixava la feina en Bruno assentat a fora. Després la primera carta va arribar. Era un plànol sobre la casa d’en Bruno amb un pla escrit per l’assassinat. En Guy la va tirar, però les cartes eren molt freqüents, cada dos o tres dies. La vint-i-unena carta deia: “ Vols que li expliqui a l’Anne la teva part a l’assassinat de la Míriam? Has de matar el meu pare d’aquí poc, abans del Març”. Després en Bruno li va enviar una pistola per cometre l’assassinat. En Guy va mirar a la seva pròpia pistola. Ell la va comprar quan tenia 15 anys, perquè era petita, bonica i perfecte. Va agafar la pistola fort, i va somriure i recordar quan era un noi.
En Guy va passar el següent dia amb l’Anne i van anar a mirar la seva nova casa.
- Estarà acabat al Març, va dir en Guy.
- Està bé va dir l’Anne, tindrem dos mesos abans de casar-nos per comprar coses per la casa.
- Saps què...?” En Guy va començar a adir, després va parar i va mirar l’Anne als ulls. Li volia explicar lo den Bruno i les cartes i la pistola, però no va poder. No volia secrets amb l’Anne, però era un secret massa gran. De cop en Bruno es va adonar que la seva vida estava formada per dos parts, la vida amb l’Anne i la vida amb en Bruno.
Van tornar a casa de l’Anne i abans de sopar en Guy va anar a donar un vol per el jardí. Va veure la negre hombre d’algun home. Era en Bruno! En Guy el va pegar però van caure els dos al terra, però en Bruno era molt fort, i les seves mans van picar en Guy. En Guy volia matar-lo i va tirar en Bruno al Terra, lluitant durament.
De cop i volta en Bruno va dir, “ Guy sabies que era jo!”
- Et mataré el pròxim cop que et trobi aquí, va cridar en Bruno.
- Oh Guy, matem si vols, en Bruno va dir rient, - Però estàs preparat per matar el meu pare?
- Estic preparat per trucar a la policia va dir en Guy.
- I jo estic preparat per explicar-li a l’Anne tot sobre la Míriam, i després de parlar amb la policia! Hi havia un llum vermella als ulls den Bruno: se’l veia com un animal amb gana. “ Escriuré a l’Anne aquesta nit, Guy, a no ser que em diguis que mataràs el meu pare!” Es va girar i va marxar corrents.
Ara en Guy estava espantat. Esperava la carta d’en Bruno a l’Anne. Sabia que no ho podia parar. Que li podria dir sobre l’assassinat? Ell volia la Míriam morta, no volia que en Bruno la matés. Ell era culpable també, i la culpabilitat anava amargant-li els dies.
Uns dies després l’Anne va trucar en Guy i la seva veu era estranya i en Guy sabia que havia passat.
- He rebut una carta, Guy. Ella va dir
- Oh? Una carta? Va intentar mantenir-se calmat.
- No hi ha cap nom a la carta Guy, ella va dir. Diu que tu estaves al corrent de l’assassinat de la Míriam.
- No ho entenc Anne.., va dir en Guy. No ho sé...
- Guy, no ho explicaré a ningú, va dir ella. Però que està passant?
- No està passant res Anne, en Guy va dir. Va pensar que la seva veu sonava estranya. Et puc veure a la nit? Parlarem sobre això.
- No puc. Va dir l’Anne.
- En Guy sentia que l’estava perdent, i que en Bruno estava a tot arreu. Després en Guy es va adonar d’una cosa mes: havia començat a mentir a l’Anne.
